Libros juveniles en catalán

L’Spidersam ajuda els seus amics de Vall Formosa, en Borinotman, el comte Làdruca, en James Rond, la Blancaneu i els set nans, entre d’altres, a organitzar els Primers Jocs Olímpics de Gnoms i Follets dels Boscos.

Mentre anàvem cap a l’escola, la Lis m’explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi.

La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.

Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!

Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt! Bé, només faltava una cosa, i l’havia d’agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror.

—Guaita tu —ha dit un radiòleg—, això és pitjor que quan ens van portar aquella nena que s’havia empassat un revolt de la pista de cotxets elèctrics!

—I mira! —ha dit un altre—, això és quasi tan dramàtic com la vegada aquella que ens van dur una serp pitó!

En Max i en Joel són bessons. I malgrat això, són ben diferents de caràcter. La novel·la comença una nit que en Max i en Joel surten de festa. De tornada, amb massa beguda al cos, tenen un accident de trànsit, el Porsche descapotable que condueix en Max s’estimba i un dels dos no sobreviu.

M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula.

L’Oriol Pelacanyes és un noi d’onze anys amb unes idees esbojarradesque creu que li solucionaran la vida.

Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable.

La protagonista que narra la història que teniu a les mans, la Nefer, mai no oblidarà l’esbojarrada aventura que ella i el seu germà petit, en Ramsi, van viure pels carrers de Barcelona a cavall del sis-cents tronat «conduït» per la inefable, la indescriptible, la singular, la colossal tieta Adel

En Manel és un noi més o menys feliç, acomplexat pel seu acne, que està se- cretament enamorat de la Paola. Com molts joves, surt els caps de setmana de festa a passar-s’ho bé. L’alcohol és el seu company de festa inseparable que li fa perdre complexos.