Novela juvenil
Filtrar
Tancar
La Noa era gairebé invisible. Molt poca gent sabia que existia. Només la podien veure les persones que triava ella, com la Margarida i els seus amics. I les buscava per portar-les a un fabulós edifici secret que corria el perill de desaparèixer.
En Max i en Joel són bessons. I malgrat això, són ben diferents de caràcter. La novel·la comença una nit que en Max i en Joel surten de festa. De tornada, amb massa beguda al cos, tenen un accident de trànsit, el Porsche descapotable que condueix en Max s’estimba i un dels dos no sobreviu.
M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula.
L’Oriol Pelacanyes és un noi d’onze anys amb unes idees esbojarradesque creu que li solucionaran la vida.
Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable.
A Morisville les coses no són el que semblen. En aquesta aventura, la Colla AZ no solament s’enfrontarà als zombis, sinó a un enemic molt pitjor: alguns vius molt vius. T’atreveixes a investigar qui són els perseguits i qui els perseguidors?
La protagonista que narra la història que teniu a les mans, la Nefer, mai no oblidarà l’esbojarrada aventura que ella i el seu germà petit, en Ramsi, van viure pels carrers de Barcelona a cavall del sis-cents tronat «conduït» per la inefable, la indescriptible, la singular, la colossal tieta Adel
En Manel és un noi més o menys feliç, acomplexat pel seu acne, que està se- cretament enamorat de la Paola. Com molts joves, surt els caps de setmana de festa a passar-s’ho bé. L’alcohol és el seu company de festa inseparable que li fa perdre complexos.
En Jona, de setze anys, fa 4t d’ESO i té un futur ben negre; no vol estudiar i està convençut que mai no aprovarà l’ESO. L’Adriana té quinze anys, ha hagut de fugir del seu poble a causa d’un fet molt greu i haurà de començar de zero a la ciutat.
Una altra vegada castigat per no haver fet els deures! Estic tan furiós que si fos un dibuix duria un núvol negre sobre el cap i em sortirien uns llampecs vermells dels ulls i unes guspires de les orelles i, dels narius, un vapor de color de sofre que deixaria a tothom garratibat.
