Configurador de lecturas
Filtrar
Tancar
El petit lèmur té un problema. Abans de sortir de casa no tenia ganes d’anar al lavabo, però ara hi ha d’anar de seguida! Ui! Què pot fer si no troba cap vàter? Més que una urgència, és una emergència!
Se sent a la porta «toc-toc». Qui deu ser? La mare s’hi acosta per veure qui ve.
Potser és un pirata, potser és un follet, potser és un coala, potser és una bruixa, potser és un pingüí, potser és una fada, potser és un elefant...
En Tomàs vivia en una capsa de sabates. La capsa era prou gran i confortable i sortir li feia por, però… allà dins s’avorria!
Per això, un bon dia es va atrevir a sortir i a mirar. I va trobar un munt d’amics.
En Tomàs era un ninot simpàtic, alegre i divertit. Els seus millors amics, la pilota, el tren i la nina, l’acompanyaven a tot arreu, encara que a vegades haguessin de suportar el seu mal humor.
En Tomàs i la seva millor amiga, la pilota, sempre estan junts. Passejant pel camp, troben un soldat de plom que s’uneix a les seves aventures. Un dia, però, el soldat fa un comentari desafortunat a en Tomàs que el fa posar molt trist. Com s’ho farà, el soldat, per arreglar la situació?
Puja a aquest tractor enorme, porta’l pel fang, sembra unes llavors i condueix per la granja. Troco, troco, tro!
Una col·lecció de llibres amb pestanyes mòbils per llegir i jugar.
Passatgers al tren! Puja a bord i fes baixar el tren pel turó, surt del túnel i condueix per les vies.
XUC-XUC!, PIP-PIP!
Trencar el silenci: deu rostres, deu veus. Són els rostres i les veus de deu testimonis que, des de diversos àmbits i des de la seva experiència íntima i personal, expliquen la tasca que desenvolupen per la prevenció i la protecció de l’abús sexual a les obres educatives maristes.
La Claudia i el Dani estan molt preocupats perquè el Raspall, el seu gat, ha desaparegut.
L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
