Aunque a simple vista nadie lo diría, este gran árbol esconde muchos secretos tras sus ramas… Hay un búho durmiendo la siesta, una ratita está dando su fiesta de cumpleaños y una ardilla está compartiendo la merienda con un hada. ¡Acompaña a los duendes para descubrir todos los escondites!

Con motivo del 100 aniversario del descubrimiento de su tumba…. ¡el faraón Tutankamón ha decidido contarlo todo! 

Al costat d’un roure gros, corre el meu riu. Si us hi fixeu bé, veureu que conté un munt de secrets.

Seguiu els follets i us duran a descobrir tots els petits amagatalls.

Al bell mig d’un gran prat, s’alça el meu arbre. Si l’observeu atentament, descobrireu que guarda un munt de secrets.

Acompanyeu els follets i podreu trobar tots els petits amagatalls!

¡Una historia de aventuras con mucho humor donde también sorprende su estructura! El autor utiliza un ingenioso mecanismo para contar la historia de un bandido que rapta a una de las gemelas Mataquín. 

Clara, una niña inteligente e inconformista, siempre supo que quería estudiar.

Una apasionante novela sobre la defensa de una tribu indígena ante la llegada de los madereros a la selva. Promueve el interés por la ecología y el cuidado del medioambiente entre los niños y niñas. 

Hoy Bruno no va contento al colegio. Su mejor amiga está enferma y no sabe con quién va a jugar en el recreo. Le cuesta hacer amigos. No se le da nada bien jugar al fútbol o a las cartas. Ni siquiera cantar.

Tato, Miranda y Álex tratan de ayudar a Nasima, una niña de su colegio a la que sus padres quieren casar con un chico mayor de edad.

A en Julivert li agrada jugar al jardí. Allà, amb l’ajuda de l’àvia Pastanaga, descobrirà molts secrets de la natura.

— Els eriçons també fan caca?

— És clar, com tothom.

— I els arbres també fan caca?

A en Julivert li agrada jugar al jardí. Allà, amb l’ajuda de l’àvia Pastanaga, descobrirà molts secrets de la natura.

— És pols d’amor enviat per les flors.

— Què? Les flors també s’enamoren?

S’hi inclou una pàgina informativa al final del llibre.

L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.