La Celestina es el legado literario más sobresaliente de la época de los Reyes Católicos.

Un caso de antihonor es el centro de gravedad del relato de El Buscón: el estrepitoso fracaso de un pordiosero con aspiraciones caballerescas.

De marcado acento teatral y absoluto predominio de los diálogos, El sombrero de tres picos se sitúa en la estela de la novela popular de mediados del XIX.

En Pau i l’Esther són uns nens de ciutat enamorats del poble dels avis, on cada any passen una part de les vacances.

La Lea es gronxa a la plaça.                                      

La Rita té un avi i, a més a més, té un avi gran, que és l’avi del seu pare! L’avi gran no pot jugar amb ella perquè li fan mal els genolls i l’esquena i de vegades oblida algunes coses. Però explica unes històries precioses que la Rita no ha sentit mai abans i que li encanten.

Júlia veu que sa mare parla a Emili, el germanet que té a la panxa i que naixerà prompte. Li vénen ganes de dir-li coses, i sobretot de parlar-li d’un somni meravellós que ha tingut. Es tracta del més fantàstic dels viatges, un fabulós secret que els dos germans compartiran tota la vida.

El grill Cric-cric Borràs pensa que les coses que pengen del cel pensen i xarren pels colzes com si tingueren vida. Les estrelles, el Sol, la Lluna, els núvols, etc. són els éssers protagonistes dels contes que escolta el grill cada vegada que troba dificultats en el dia a dia.

«Abuelita, ¡qué libro tan raro es este!». Esta es la sensación que queda después de conocer las disparatadas versiones del lobo, los animales del bosque y la abuelita sobre lo que pasó aquel día en el bosque. ¿Es realmente el lobo un animal tramposo y despiadado?

Este libro contiene la segunda parte (volumen 2 de 2) de la novela más famosa de Victor Hugo, verdadero icono del romanticismo, presentada en una magnífica edición ilustrada.

Una versión descarnada de Blancanieves que muestra cómo los cuentos clásicos siguen narrando historias universales. 

Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.