Els Reis d’Orient es dirigeixen cap a Betlem, i pel camí troben unes petjades que els criden l’atenció: són d’un camell que ha desaparegut. Per ajudar el seu amo a trobar-lo no faran servir la màgia, sinó la intel·ligència.

Espurna Blanca vol ser més que un conte. En realitat Espurna Blanca és un símbol, és un desig, és un anhel… També és la por contra l’incomprensible, el desconcert contra l’abús de poder.

Tot ha d’estar perfecte per al dinar que preparen els pares de l’Àngela: la taula, el menú i… i les postres? On és el pastís de xocolata? Totes les proves apunten a l’Àngela, però segur que els seus germans hi tenen alguna cosa a veure.

A l’Àngela li agradaria tenir un animal de companyia, però els pares no en volen sentir a parlar. Amb tot, quan l’Àngela es proposa alguna cosa, no hi ha res ni ningú que l’aturi. Ni tan sols els seus horribles germans!

Els germans de l’Àngela han aconseguit que en Kevin Trufa, el seu gran amor, ja no vulgui parlar amb ella. Quina mentida li deuen haver explicat? L’Àngela té clar que les coses no poden quedar així.

L’Àngela creu que les coses de vegades no es poden complicar més: pensar en el meravellós vestit de la seva amiga Cloe li fa treure un zero en un dictat, les vacances en una casa rural es torcen només de començar i algú espatlla el violí del seu estimat Kevin.

Qui ha pintat un nas de pallasso a l’estàtua de l’escola? Ningú no ho confessa, i si la inspectora Àngela no ho descobreix, tothom acabarà ben malament!

L’Àngela no pot acceptar de quedar-se fora del festival de l’escola mentre la Cloe, la seva millor amiga, balla com els àngels davant de tot el públic, fins i tot davant del seu estimadíssim Kevin. Això no pot quedar així!