Ala Delta

A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!

A la fada Caterina li agradaria conèixer gent i prendre l’aire fresc del carrer, passejar per la platja i córrer pel bosc, mirar la lluna quan és plena i explicar tots els encanteris que pot fer amb la seva vareta màgica… Per això un dia decideix sortir del conte on està tancada…

Quina relació pot tindre la contaminació de l’aigua del subsòl amb els fets misteriosos que passen en una escola? És el que intentarà descobrir Mariona. Però la seua investigació despertarà les sospites de les mestres, que creuen que té alguna cosa a veure amb el que ocorre a l’escola.

Quan en Roc té vergonya, les galtes se li posen del color de les cireres. Li passa de vegades a l’escola, també quan va a comprar amb l’àvia…

En Pigat era un llop vell i cansat, i estava molt afamat... Quan en Pigat tenia gana, treia la maleta de sota el llit i sortia al bosc a buscar menjar. A la maleta hi duia el que li feia falta: ous per endolcir la veu, farina per enfarinar-se una pota, una disfressa d’àvia...

L’any passat, l’Andrea va demanar als Reis Mags cinc joguines, però només n’hi van portar tres. Aquest any, la nena es quedadesperta per preguntar-los-en la raó.

Sandra, no has vist els carrers? Semblen cintes: s’aixequen perquè les bicicletes no caiguin. Així m’agrada, que siguis valenta i vagis sense rodetes. Quina marxa! Tot passa volant: el globus, el conill, en Manel… Potser que afluixis, Sandra, vas de pet a la muntanya de palla. Per què no pares?

Els animals de la selva on viu la Sara no estan contents amb el seu aspecte: si poguessin triar, els agradaria tenir becs en comptes de dents o llargs colls de girafa…

La Rita té un avi i, a més a més, té un avi gran, que és l’avi del seu pare! L’avi gran no pot jugar amb ella perquè li fan mal els genolls i l’esquena i de vegades oblida algunes coses. Però explica unes històries precioses que la Rita no ha sentit mai abans i que li encanten.

Des que sant Jordi s’havia retirat de la feina de cavaller, no volia saber res més de sortir corrents a salvar víctimes de monstres. Només volia viure tranquil·lament sense armadures ni espases. Fins que un dia va aparèixer un drac ferotge a Montblau del Camp.

L’Ona és una nena inquieta, amb ganes de descobrir indrets nous. El seu germà Jan és més tranquil, i prefereix descobrir-los amb un bon llibre. Ells encara no ho saben, però estan a punt de viure una aventura d’allò més sorprenent.

Els hi acompanyes?