Literatura

La Carola era una nena preciosa, riallera i divertida i tenia un munt d’amics. Alguns dels seus companys tenien por de la foscor, d’altres, dels fantasmes i, fins i tot, algun tenia por dels espinacs, però la Carola no. La Carola tenia por sobretot d’una cosa...: de la pinta!

Ser salvatge és un repte i una meravella: poder ser lliure i triar com vols viure, gaudir de la companyia i del riure, de descobrir i de sorprendre’s. Es tracta de ser feliç, d’aprendre i créixer, d’estimar els altres i a un mateix, de celebrar i divertir-se!

Al castell del rei hi viuen persones que tenen diferents oficis: paletes, que tallen blocs de pedra i aixequen murs; fusters i ferrers, que fabriquen eines; mossos de quadra i cavallers, a més de mercaders, que venen els seus productes, juntament amb forners, servents, joglars i bugaderes.

Un os al nostre equip de futbol?... Ni parlar-ne! Els cocodrils no accepten en Berni. Ell, lluny de rendir-se, decideix formar el seu propi equip: la rateta és més ràpida que un llamp i l’elefanta pot ser una gran portera.

La Mercè i en David són dos germans que voldrien tenir algun animaló a casa per jugar-hi i fer-s’hi amics, però s’han de conformar mirant els ocells de la terrassa, el gos d’una veïna, les bestioles dels llibres…

Al regne animal s’hi amaguen gegants, àguiles acròbates, hàbils constructors, potents aixecadors de pes...

En aquest llibre es mostren les extraordinàries característiques i habilitats d’alguns animals.

Respostes sàvies PER A TOTES LES EDATS, per conviure amb humor amb les emocions i situacions del dia a dia.

Els animals estan emocionats: el rei del bosc arribarà a mitjanit! Tots van amb il·lusió a rebre’l. Porten els seus objectes més preuats per regalar-los-hi, perquè es diu que els qui facin els millors obsequis seran nomenats consellers reials.

Ciutats arrasades per la guerra, mons desèrtics i selves exuberants, invencions maquiavèl·liques posades al servei dels éssers humans, robots capaços de substituir les persones... Qualsevol situació que pugues imaginar té cabuda en els nou futurs imperfectes que componen aquesta antologia.

Avui en Renard ha trobat una capsa. Què hi deu haver?
«Un regal!»
Té moltes ganes d’obrir-lo! Però... i si aquell regal no és per a ell?

Avui en Renard ha trobat un peluix...
«Que suau, que flonja, que bonica... Et diré Pinky!»
Però què passa si la Pinky pertany a algú altre?