«Quan jo pensava en una festa amb classe pensava en una cosa elegant; la meva mare, per variar, pensava en una cosa desmesurada; el meu pare, com de costum, no pensava, i la Lis... Bé, la Lis es va prendre això de “classe” massa al peu de la lletra. Però una festa és una festa, sigui de la mida que sigui, i al final, què hi fa què s’hi celebri? Sembla mentida que tot comencés amb una indigestió de frànkfurts!» Si voleu saber què va passar a la meva festa d’aniversari i a la del marrec petit de casa, haureu de llegir aquesta nova aventura... Ah, que no us ho havia dit? Doncs sí: ara tinc també un germà petit!