M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula.

Maddik ez zekien zer aurkituko zuen itsas hondoan, beldur apur bat ere ematen zion… Jakin al daiteke nolakoa den zerbait probatu gabe?

Galdetu dizute inoiz zer izan nahi duzun handitan? Ikerri galdetu zioten behin eta liburu honetan gorde zuen erantzuna.

Badakizu zer usain daukan haur jaio berri batek? Lasai, Xabierrek esango dizu, Xabierrek arreba txiki bat izan duelako oraintxe: Maddalen.

Gonzalo, un estudiante de Bachillerato al que le apasiona escribir, acude con frecuencia a la Plaza Mayor en busca de inspiración. Una tarde, un pintor de la plaza le aconseja que vuelva de madrugada, cuando realmente ocurren las historias dignas de contar.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!

La vida de santa Teresa de Jesús contada para los más pequeños, con divertidas ilustraciones y un lenguaje muy cercano.

Una pequeña novela sobre la santa realizada de forma rigurosa  y de muy fácil lectura.

En Pau i l’Esther són uns nens de ciutat enamorats del poble dels avis, on cada any passen una part de les vacances.

La Lea es gronxa a la plaça.                                      

Una altra vegada castigat per no haver fet els deures! Estic tan furiós que si fos un dibuix duria un núvol negre sobre el cap i em sortirien uns llampecs vermells dels ulls i unes guspires de les orelles i, dels narius, un vapor de color de sofre que deixaria a tothom garratibat.

L’horitzó s’aclareix: la Colla AZ s’allunya de Nova York dins d’un dirigible, en plena fugida; a més, ara saben que hi ha algú capaç d’obtenir una vacuna per al virus dels caminants.

[—Nolanahi ere, Argiñe, badakit gauza hauek kontuz esatekoak direla, baina nik entzun dut zure aita ote den ama utzi duena, edo, horrelako zerbait. Zure aita bere lantegiko neskaren batekin liatu ote den edo, esaten dute kalean...]