En un país imaginari, l’hivern està a punt d’acabar, però tot és ple de neu encara. Els arbres continuen adormits i la primavera sembla que no vol arribar. El mestre Batuta té una idea: «Com que als arbres els agrada ballar al compàs de la música, tocarem per a ells».

Se sent a la porta «toc-toc». Qui deu ser? La mare s’hi acosta per veure qui ve.

Potser és un pirata, potser és un follet, potser és un coala, potser és una bruixa, potser és un pingüí, potser és una fada, potser és un elefant...

Qui ve a veure el lector i a dir-li bona nit?

¿Alguna vez te has parado a pensar cuánto nos parecemos a los árboles? ¡Es sorprendente! Nuestros brazos pueden ser las ramas y nuestros pies las raíces. Pero hay mucho más. Hay similitudes en nuestra anatomía, en nuestro funcionamiento individual e, incluso, en nuestro comportamiento colectivo.