Libros infantiles de emociones
Filtrar
Cerrar
El catxalot Harry és una balena que vaga per l’oceà acaparant tots els tresors submarins que troba. Però, encara que acumuli molts objectes, MAI NO ESTÀ SATISFET.
I si resulta que el que necessita per ser feliç no són possessions materials, sinó descobrir el valor de l’amistat?
La versió més coneguda d’aquesta història clàssica i universal, publicada el 1756 per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, cobra vida a les il·lustracions màgiques i elegants de Francesca Dell’Orto.
Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per qualsevol nen o nena, a vegades la relació que hi tens no és pas tan meravellosa com somiaves, i cada vegada que hi puges caus a terra.
Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per a qualsevol xiquet o xiqueta, a vegades la relació amb esta no resulta tan meravellosa com somiaves i cada volta que la muntes, caus un bac.
Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.
Totes les bruixes aprenen abans a volar que a caminar, perquè, normalment, tenen la seua granera des de ben menudes. La bruixa Paulina somia, des de ben xicoteta, poder volar, perquè la seua granera no ha arribat mai. Això la fa diferent de totes les altres bruixes.
La carabassa se’n va de colònies i allà farà fora un munt de pors.
En una casa gran, hi viu tot sol un os gros; en una casa petita, hi viu tota sola una ratolina petita. Encara que viuen molt a prop, no s’han trobat mai.
«Com m’agradaria conèixer algú…!», pensen sempre tots dos. Fins que un bon dia decideixen fer un canvi a les seves vides.
El protagonista d’aquest conte està a punt d’anar a viure amb el seu pare en una casa nova. No té gaire clar si això serà una cosa bona per a ell o no. Té massa interrogants per resoldre: li agradarà la nova escola? Tindrà nous amics? Com seran els veïns?, i el barri? I...
Les fruites i verdures d’aquests contes viuen diferents situacions quotidianes com les que poden experimentar els nens i les nenes en l’entorn familiar i escolar.
La ceba de seguida plora. És, simplement, la seva naturalesa.
A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!
«Un dia, la meva filla em va regalar un títol: La dona que menjava mitjons, amb el compromís que jo n’elaborés el contingut. Així va néixer en Quicu Tristu, els mitjons desapareguts, la por i les ganes de saber la història d’una dona que feia trenta anys que no sortia de casa.»
