Libros infantiles de fantasía
Filtrar
Cerrar
Luisek, handitzen denean, Justizigile Hegalaria bezalako heroia izan nahi du. Horregatik, jantzi berezi bat eskatu du, kapa gorria eta turborreaktoredun botak dituena.
A la fada Caterina li agradaria conèixer gent i prendre l’aire fresc del carrer, passejar per la platja i córrer pel bosc, mirar la lluna quan és plena i explicar tots els encanteris que pot fer amb la seva vareta màgica… Per això un dia decideix sortir del conte on està tancada…
L’any passat, l’Andrea va demanar als Reis Mags cinc joguines, però només n’hi van portar tres. Aquest any, la nena es quedadesperta per preguntar-los-en la raó.
Als canyars del pantà de Tibi s’amaga una bèstia horripilant… Té cara de gat, ulls de dimoni emplomat, urpes afilades i cos de pollastre; i a les nits s’acosta al poble buscant criatures per a sopar. És la Quarantamaula!
Els animals de la selva on viu la Sara no estan contents amb el seu aspecte: si poguessin triar, els agradaria tenir becs en comptes de dents o llargs colls de girafa…
Els animals de la selva on viu la Sara no estan contents amb el seu aspecte: si poguessin triar, els agradaria tenir becs en comptes de dents o llargs colls de girafa… En somnis, la Sara fabrica un animal gairebé perfecte, però aviat descobrirà que allò que desitgen els animals no és el millor.
Leak, neskatila hegodun nimiñoak, egunen batean egunsentia ikustearekin amets egiten du, baina badaki bere hego txikiek ezin dutela eguzki izpirik ukitu; hori dela eta, egun argia saihesten du.
Si de nit mires el cel i t’atures a observar, veuràs un punt petit que no deixa de brillar. Aquesta llum és l’Èlia.
Temps era temps quan a Moixent hi havia una princesa que, un bon dia, va decidir visitar el Palau de les fades, que estava amagat a la roca de la muntanya…
Des que sant Jordi s’havia retirat de la feina de cavaller, no volia saber res més de sortir corrents a salvar víctimes de monstres. Només volia viure tranquil·lament sense armadures ni espases. Fins que un dia va aparèixer un drac ferotge a Montblau del Camp.
L’home dels nassos no té un nas, nitres, ni cap, en té tants com dies l’any. Cada dia li creix un nas, que és tan gran com un cabàs. On anirà, on pararà? A Ontinyent van els seus passos. El darrer dia de l’any, el voreu si sou sagaços!
