Libros infantiles de valores

"Blanca entra a l'hospital per una caiguda i allí coneix Kuru. Com que aquest prefereix no contar la seua història perquè li resulta massa trista, li conta la de la girafa que el 1827 viatja des d’Egipte a París com a regal del paixà Mehmet Alí als reis de França.

En Ned és un cavaller molt amable i servicial. Sempre, SEMPRE, diu «SÍ!» a tot el que li demanen. 

Però, de sobte, un bon dia diu… «NO!».

Fins que arriba un drac solitari que li demana ajuda i en Ned haurà de decidir entre dir «NO» o dir… «SÍ».

Què farà?

Aquesta és la història d’un monstre monstruós normal i corrent que viu a Albacete perquè li agrada el tipus de fred que hi fa. Si no fóra per la calor que hi fa a l’estiu... ni tan sols pensaria en l’Antàrtida.

Júlia veu que sa mare parla a Emili, el germanet que té a la panxa i que naixerà prompte. Li vénen ganes de dir-li coses, i sobretot de parlar-li d’un somni meravellós que ha tingut. Es tracta del més fantàstic dels viatges, un fabulós secret que els dos germans compartiran tota la vida.

Figor és un gos pelut, descurat i una mica brut. Un gos xicotet que s’haurà d’enfrontar a una aventura que el farà superar el canvi de casa, de treball i la seua vergonya. Al ramat farà nous amics i serà útil en la seua novallar. Haurà fet un bon treball. Un treball digne d’un gos valent.

Altea, l’estruç, i el seu amic ximpanzé, Didier, viuen al zoològic de la ciutat. Un dia, corre la veu que les autoritats volen tancarlo. Ningú sap on enviaran els animals: podran quedar-se tots junts o els obligaran a separar-se?

Estrela e Max andan nos colectores do lixo na procura de roupa e comida. Para os demais nenos do barrio non son Estrela e Max, senón Inmundicia e Roñoso, dada a sucidade que acumulan. Unha tarde, os nenos do barrio empúrranos dentro dun colector e atrancan a porta.

Atsegina da gozo gustagarria hartzera gonbidatzen zaituena. Atsegina da besteekin jolas egiten duena.

Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per a qualsevol xiquet o xiqueta, a vegades la relació amb esta no resulta tan meravellosa com somiaves i cada volta que la muntes, caus un bac.

Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.

Totes les bruixes aprenen abans a volar que a caminar, perquè, normalment, tenen la seua granera des de ben menudes. La bruixa Paulina somia, des de ben xicoteta, poder volar, perquè la seua granera no ha arribat mai. Això la fa diferent de totes les altres bruixes.

A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!