Libros juveniles
Filtrar
Cerrar
Álex, un mozo compostelán, escoita no telexornal que uns lobos atacaron uns cabalos en Valdelobos, aldea da Costa da Morte. Por mediación do pai vai pasar uns días a ese lugar.
El supercap de la Carolina decideix fer-li una visita sorpresa. No ve sol: la seva dona, la Pura Rocafilada, es vol deixar sentir i el seu fill Higini vol mostrar les seves bromes ultradivertides jugant amb els altres nens i nenes de la casa. Tots s’ho volen passar pipa, però l’Higini, més.
El primer dia de curs a l’institut, en Joan explica als seus companys el que ha viscut aquest estiu: el retrobament amb el seu pare i els amics del poble amb els quals aprendrà que no és fàcil ser un mateix, i que l’economia i l’ètica poden anar de bracet.
Tu també vols un mòbil? Si ja el tens, per a què l’utilitzes? Podries viure una setmana sense mòbil? Totes aquestes preguntes i moltes més formen part d’aquesta història, però quan Joana deixa de parlar de colp, ningú troba la resposta.
Warren Hoteleko oinordeko gazteak misioa du: antzinako etxe handi-handian ezkutuan dagoen altxor ospetsua topatzea. Dena Ikusten Duen Begia magia iturri agortezina dela uste da, baina Warrenek ez du ziur ikusten badenik ere.
És el petit grum i darrer hereu de l’Hotel Warren, una gran mansió que ha anat a menys, plena d’enigmes i de passadissos secrets. La llegenda diu que allà s’hi amaga un tresor que és font de màgia: l’Ull que Tot ho Veu.
En un futur indeterminat, l’espècie humana ha evolucionat moltíssim. La ciència ha aconseguit uns avenços espectaculars en la manipulació genètica i el resultat és l’aparició d’una variant digital de l’espècie humana, que haurà de conviure amb la raça humana «tradicional».
Martinek eta haren gurasoek bidaia bat egingo dute Cancunera, misterio bat argitzeko. Misterioaren muinean Madrilgo kodexa dago, maien aspaldi-aspaldiko liburu bat.
Morisville, un petit poble de muntanya, és en realitat un lloc ple de zombis que amenacen els humans. La colla AZ té la missió de mantenir a ratlla aquests éssers.
Unha forma de brincar coa poesía é apertala en poucos versos, xustiños e medidos, como se nunha parede de papel encaixásemos unha xanela, con forma de soneto, por exemplo, para dende ela mirarmos o
Bai lasaia eta atsegina Senadi Lokartuko bizimodua! Han, Atalanta itsas zaldiz ibiltzen da, botilako mezuak biltzen ditu, lagunak bisitatzen ditu, hondartzan ibiltzen da eta bere egunerokoan idazten du.
