Nola lortu zuen bere argia ipurtargiak? Zergatik ditu zebrak marrak? Zein da arrain hegalariak hegan egitearen arrazoia? Zein momentutan hasi zen txakurra hezurrak lurperatzen? Nola sortu zen oilarraren gandorra? Nola lortu zuen barraskiloak bere etxea? 

Hona hemen munstro izugarri normal eta arrunt baten istorioa. Albaceten bizi da, hango negu hotzak asko gustatzen zaizkiolako. Udan berorik egingo ez balu... Antartikan pentsatu ere ez zuen egingo.

Boleta és una elefanta que voldria ser alta, esvelta i elegant com una girafa. Llarga, en canvi, és una girafa que somia ser una elefanta sàvia, gran i forta. Podrien ser bones amigues, però com s’ho faran si ni tan sols es coneixen?

La tragèdia assola la mansió de Crompton Place: els germans Royceston i la seua mare han mort de manera misteriosa. Però Frankie, un jove orfe, escolta una pertorbadora conversa secreta que li donarà la clau per a desemmascarar el culpable.

La versió més coneguda d’aquesta història clàssica i universal, publicada el 1756 per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, cobra vida a les il·lustracions màgiques i elegants de Francesca Dell’Orto.

De tots els pobles que hi ha al món, els marcians decideixen visitar Vilabreu de la Vall. Voro, Pau i Pepiprou són els únics que comprenen la importància de la visita. Estan convençuts que, si els marcians no queden contents, envairan el planeta. És per això que organitzen una gran benvinguda.

Què faries si escoltares uns crits misteriosos durant la nit? Sara, la protagonista del llibre, no dubta ni un moment a investigar l’estrany esdeveniment. Però no ho farà sola, sinó que embolicarà en l’aventura el seu amic Arnau i Pelut, un gos molt mandrós.

Si la meva mare no hagués guanyat l’estoig professional de maquillatge de la perfumeria Mirall, potser no hauria passat res. Però la dona sempre té sort, com les bruixes…

Aquest conte tracta d’objectes grocs que ens envolten, que formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia per jugar i per viure. I ens agrada identificar-los.

Aquest conte tracta d’objectes verds que ens envolten, que formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia per jugar i per viure. I ens agrada identificar-los.

A Gandia, Isabella vivia. Era una jove tan delicada, que amb un caramel s’ofegava. De puntetes caminava, i d’un bufit queia a terra. Era la delicada de Gandia. Fins que un bon dia, de matí, al cap li caigué un pètal de gesmil...

Cadellet té un d'eixos dies difícils en què no troba cap joc que l'entretinga. Juga a ser mag, a ser detectiu, a ser cuiner... però res el posa content. Què pot fer Cadellet per a no avorrir-se?