Libros infantiles de emociones

Itsasoa bihurria da, eta jostalaria. Izarori opari polita ekarri dio. Eta orain, Izarok badaki itsas hondoak sekretu asko gordetzen dituela.

Gaueko zeru ilunean gaizki itsatsita zegoen izar txiki bat askatu eta Lurrera jausi zen. Ez zuen, ordea, edonon lur hartu. Planetako toki posible guztietatik… ezetz asmatu zein aukeratu zuen!

Jacomini és bo, dolç, intel·ligent... L’estimem massa? Ni parlar-ne! En Jacomini és un amor.

Jakomintxo zintzoa da, atsegina, adimentsua... Gehiegi maite dugu? Ezta pentsatu ere! Jakomintxo maitagarria da.

Gau batean, Otso jaunak bere ate aurrean saski batean abandonatuta utzi duten untxia topatu du. Hurrengo egunean bazkaltzeko ezin hobea... baina… ene!
Txikia da eta oso argal dago! Otso jaunak gizendu, zaindu eta arreta eman beharko dio kosk egin aurretik.

Col·lecció de contes protagonitzats per dos amics, en Pol i la Laia, que presenten històries senzilles i emotives amb textos (en lletra de pal i lletra lligada) en què s’incrementa progressivament la dificultat lectora incorporant paraules amb les lletres que els nens i nenes van aprenent.

El catxalot Harry és una balena que vaga per l’oceà acaparant tots els tresors submarins que troba. Però, encara que acumuli molts objectes, MAI NO ESTÀ SATISFET.

I si resulta que el que necessita per ser feliç no són possessions materials, sinó descobrir el valor de l’amistat?

La versió més coneguda d’aquesta història clàssica i universal, publicada el 1756 per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, cobra vida a les il·lustracions màgiques i elegants de Francesca Dell’Orto.

Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per qualsevol nen o nena, a vegades la relació que hi tens no és pas tan meravellosa com somiaves, i cada vegada que hi puges caus a terra.

Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per a qualsevol xiquet o xiqueta, a vegades la relació amb esta no resulta tan meravellosa com somiaves i cada volta que la muntes, caus un bac.

Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.

Totes les bruixes aprenen abans a volar que a caminar, perquè, normalment, tenen la seua granera des de ben menudes. La bruixa Paulina somia, des de ben xicoteta, poder volar, perquè la seua granera no ha arribat mai. Això la fa diferent de totes les altres bruixes.