Libros infantiles de emociones
Filtrar
Cerrar
La carabassa se’n va de colònies i allà farà fora un munt de pors.
En una casa gran, hi viu tot sol un os gros; en una casa petita, hi viu tota sola una ratolina petita. Encara que viuen molt a prop, no s’han trobat mai.
«Com m’agradaria conèixer algú…!», pensen sempre tots dos. Fins que un bon dia decideixen fer un canvi a les seves vides.
El protagonista d’aquest conte està a punt d’anar a viure amb el seu pare en una casa nova. No té gaire clar si això serà una cosa bona per a ell o no. Té massa interrogants per resoldre: li agradarà la nova escola? Tindrà nous amics? Com seran els veïns?, i el barri? I...
Les fruites i verdures d’aquests contes viuen diferents situacions quotidianes com les que poden experimentar els nens i les nenes en l’entorn familiar i escolar.
La ceba de seguida plora. És, simplement, la seva naturalesa.
A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!
«Un dia, la meva filla em va regalar un títol: La dona que menjava mitjons, amb el compromís que jo n’elaborés el contingut. Així va néixer en Quicu Tristu, els mitjons desapareguts, la por i les ganes de saber la història d’una dona que feia trenta anys que no sortia de casa.»
Llibres que, amb un format apaïsat i en cartó, narren simpàtiques històries de diversos autors i il·lustradors, plenes d’humor i amb unes il·lustracions que encisaran els més petits i tota la família.
La Jinju i la Noemí juguen tranquil·les al pati de l’escola quan, de sobte, en Kevin destrossa el seu castell de sorra i es riu de la Jinju: «Has vist quins ulls més petits i estranys que tens?» La Jinju marxa plorant i prova per tots els mitjans de fer-los més grossos.
La Lea es gronxa a la plaça.
Cap amunt.
Cap avall.
La llebre i el lleó és una de les moltes faules que Ramon Llull inclou a dins del Llibre de meravelles, concretament en el Llibre de les bèsties.
L’all repeteix tant les coses, que els altres es cansen d’estar amb ell.
La Lluna sabia que hi havia una estrella molt gran, plena de foc i de llum que escalfava la seva amiga Terra. Però no l’havia vista mai. I el Sol sabia que hi havia un petit astre, molt bonic, que només sortia de nit. I no el podia veure. Tots dos es volien trobar i no sabien com.
