Literatura
Filtrar
CerrarLa carabassa se’n va de colònies i allà farà fora un munt de pors.
En Jan era un nen exemplar per als seus pares; net i ordenat, mai no s’enfadava i obeïa sense rondinar. Però vivia assetjat per les pors, que li impedien de complir el seu desig més gran: pujar al tren fantasma del parc d’atraccions.
Aquest osset va amunt i avall per tota la casa buscant petons. Aixeca les solapes i descobriràs qui hi viu.
Benvinguts a la casa dels petons!
En una casa gran, hi viu tot sol un os gros; en una casa petita, hi viu tota sola una ratolina petita. Encara que viuen molt a prop, no s’han trobat mai.
«Com m’agradaria conèixer algú…!», pensen sempre tots dos. Fins que un bon dia decideixen fer un canvi a les seves vides.
El protagonista d’aquest conte està a punt d’anar a viure amb el seu pare en una casa nova. No té gaire clar si això serà una cosa bona per a ell o no. Té massa interrogants per resoldre: li agradarà la nova escola? Tindrà nous amics? Com seran els veïns?, i el barri? I...
Les fruites i verdures d’aquests contes viuen diferents situacions quotidianes com les que poden experimentar els nens i les nenes en l’entorn familiar i escolar.
La ceba de seguida plora. És, simplement, la seva naturalesa.
1851. La tragèdia assola la mansió de Crompton Place: els germans Royceston i la seva mare han mort de manera sobtada i misteriosa. Però en Frankie, un jove orfe, escolta una pertorbadora conversa secreta que li donarà la clau per desemmascarar el culpable.
La tragèdia assola la mansió de Crompton Place: els germans Royceston i la seua mare han mort de manera misteriosa. Però Frankie, un jove orfe, escolta una pertorbadora conversa secreta que li donarà la clau per a desemmascarar el culpable.
Si de tant en tant aixequeu el cap per a veure més enllà de la capa contaminant, a l’espai on l’aire és més net i les falcies planen lliurement sense posar-se mai a terra, descobrireu la vasta extensió clara i diàfana de La ciutat aèria.
A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!